El secret? Feina, feina, feina...N'hi ha d'altre per posar al dia una ciutat?

El conductor del darrer debat de portaveus, Ricard Lahoz, que es va enregistrar la setmana passada a Canal Català Tarragona em demanava que resumís en una frase els dos anys de mandat. Ràpidament, em va venir a la ment els tres elements bàsics que han fet possible que haguem avançat en moltes coses en un temps rècord: feina, feina i feina. És la única fórmula que existeix per posar al dia una ciutat com Tarragona, que en moltes coses portava un retard important.

Afrontar un canvi de govern després de 18 anys no ha estat fàcil, especialment perquè en molts temes el camí recorregut era escàs i hem hagut de fer uns sobre esforç per posar la ciutat al dia. En aquests dos anys, però, hem assolit molts dels objectius que teníem:

• Hem potenciat el lideratge territorial i la projecció de la ciutat. Projectes com la Candidatura a ser seu dels Jocs del Mediterrani 2017 o Capital Cultural de la Cultura a Europa el 2016, el pla de competitivitat turística o festivals internacionals d'alt nivell com l'SCAN de fotografia, són alguns exemples.
• Hem prioritzat tots aquells projectes que tenen a veure amb la qualitat de vida dels tarragonins i tarragonines. Particularment, penso que un dels millors i amb resultats més evidents és la brigada d'intervenció ràpida per solucionar els petits arranjaments de l'espai públic malmès (voreres, asfaltat, etc...). L'increment de freqüències i línies del transport públic, la millora de la neteja (malgrat encara falti molt per fer) o l'augment de la plantilla de la Guàrdia Urbana són altres exemples.
• En paral.lel, hem desencallat conflictes o actuacions històriques. L'aprovació del nou document del Pla General d'Ordenació Urbana (POUM) va ser el més esperat. També hem enderrocat o estem en tràmit de fer-ho immobles que restaven pendents des de fa anys, com el bloc Riba i Garcia, el de la plaça 1r de Maig, o l'hostal del Sol. També hem donat un impuls definitiu al projecte de la façana marítima, que avança sense pausa i amb el compromís de totes les administracions implicades: Ajuntament, Estat i Generalitat.

Vam anunciar un canvi de formes i de fons, i això hem fet. Formes, amb un Ajuntament i un alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, molt més pròxim i sensible als problemes que afecten realment a la gent. Fons, modificant les prioritats, passant del toxo a les persones.

Queda molt per fer i el nostre compromís com a govern és seguir avançant. En això estem.

TAC 12, sentiment de Camp de Tarragona

ARTICLE ENVIAT A TOTTARRAGONA

Molt que em pesi, som una ciutat on de vegades tinc la sensació que patim certs complexos, mirem amb por el que fan municipis veïns i desconfiem de les nostres pròpies capacitats. Crec que hem de canviar aquest sentiment d’inferioritat i per això declaro que hem de treure pit i sentir-nos molt orgullosos d’haver col·laborat a posar en marxa un model únic pioner a Catalunya i Espanya. Es tracta de la col·laboració entre un mitjà públic, la TDT del Tarragonès, Alt Camp i Conca de Barberà, i una universitat pública, la Universitat Rovira i Virgili. La presentació d’aquest acord, ahir, ha estat també la visibilització de la posada en marxa d’un projecte també innovador a les nostres comarques i que esdevindrà una eina fonamental per fomentar el sentiment de pertinença al territori, impulsar la cohesió social i la cooperació territorial. Un projecte que marca lideratge amb la mirada alta.

Per primer cop, doncs, les nostres comarques, les centrals del Camp de Tarragona tindran una televisió pública, que iniciarà emissions l’11 de setembre, que s’anomenarà TAC12. El nou canal potenciarà un model eminentment informatiu de servei públic, per tant de servei als ciutadans dels set municipis, des de la transmissió d'una informació veraç, objectiva i equilibrada, respectuosa amb el pluralisme polític, social i cultural, i també amb l'equilibri territorial.

La direcció i la gestió, tant tècnica com a política, de TAC12 és del Consorci Tacoalt (Tarragonès, Alt Camp i Conca de Barberà) presidit actualment per Tarragona. EL gerent és precisament el periodista tarragoní Xavier Abelló i en breu també s’incorporarà un director de continguts, que se sumarà al director tècnic ja en actiu. El pes més important, el tindran els informatius i a tal efecte s’ha convocat un concurs públic on s’ha fet un informe d’un comitè d’experts externs que finalment ha decidit que la millor proposta era (i així s’ha aprovat) la de la UTE formada per Iniciatives de TV, Mediaframe (Tarragona) i Procrea (Valls), totes elles empreses de la demarcació de Tarragona, del territori.

Un dels membres de l’UTE, Iniciatives de Televisió, gestiona actualment Canal Reus, i per tant segons contracte TAC 12 podrà fer servir tot el seu arxiu, que compta amb nombroses imatges dels darrers 15 anys de la majoria dels ajuntaments consorciats. Els qui ens dediquem o ens hem dedicat al periodisme sabem que no és el mateix començar un projecte amb arxiu que sense, especialment si parlem d’arxiu audiovisual. Per la qual cosa aquest és un bon acord, tenint en compte a més que des de Reus no es podrà utilitzar el nostre arxiu ni els mitjans destinats a TAC12.

El conveni de col·laboració amb la Universitat permetrà, a més, compartir equipaments i aportar valor en ambdós sentits. Per tant, TAC12 és un model que busca en tot moment l'optimització dels recursos públics i que vol contribuir al desenvolupament de les indústries culturals del territori, especialment les audiovisuals. Això vol dir llocs de treball directes i indirectes. Una gran novetat és, així mateix, que el model permet mitjançant el web una personalització de la informació per cada ajuntament i municipi des de la tecnologia IP. Per tant, garanteix la informació local a la vegada que es construeix un canal territorial. També suposa una gran millora i estalvi pels ajuntaments membres en l'àmbit de la comunicació local via Internet.

Més enllà d’aspectes tècnics, vull destacar que totes les decisions del Consorci s’han pres per unanimitat, qüestió especialment important tenint en compte que el conformen set ajuntaments de diferents colors polítics: Tarragona, Valls, Constantí, Torredembarra, Salou, Montblanc i Vila-seca. S’hi suma el fet que tres d’aquests set ajuntaments han patit mocions de censura amb canvis d’equip de govern en aquest any, que han fet que els alcaldes que van signar l’acte de constitució ara fa quasi un any no siguin tots els mateixos que ahir van presentar el canal. Les circumstàncies polítiques són, doncs, complexes. És per això que el Consorci Tacoalt és tot un exemple de consens, cooperació territorial i de priorització dels objectius col·lectius en favor dels ciutadans de Camp de Tarragona.

Finalment, crec adient remarcar que les infraestructures, la mobilitat i altres són elements fonamentals per generar xarxa, per crear identitat de territori. L’autovia Tarragona-Montblanc o el Trancamp ens aproparà en temps i les distàncies seran cada cop més curtes. Però la comunicació també és un element cohesió igual d’important. És per això, que tinc el convenciment que la aposta per una televisió pública territorial amb vocació ser servei i de generació d’identitat és fonamental i estem treballant amb aquest objectiu des de l’humilitat de ser un projecte nou però amb la fermesa de tenir clar quin és el camí que hem de fer entre tots. I des de l’Ajuntament de Tarragona, que actualment assumeix la presidència del Consorci, estem liderant (ara sí, sense complexos).

Begoña Floria
Presidenta del Consorci Tacoalt

Un compromís renovat, malgrat el desencís d'una Europa que ha girat més a la dreta

He de reconèixer que l'increment de vot de la dreta a Espanya i a països com França o Italia (on el nivell de frivolització de la política ja em resulta escandalòs) em genera una gran inquietud vital. Com a socialista, he fet la opció de treballar per transformar aquesta societat en un lloc on tothom pugui viure millor, amb les mateixes oportunitats i amb llibertat. És un camí cap a la utopia, però un camí que val la pena i que m'aporta moltes satisfaccions quan veus que els projectes avancen, que les mesures que impulses des del teu àmbit (en el meu cas la gestió municipal) tenen bons resultats, que l'aposta per les persones i per les mesures socials contribueixen a fer que gent que patiria molt en altres circumstàncies, tinguin alguna sortida i esperança de futur.

Ser socialista, ser d'esquerres requereix un compromís amb el bé comú, amb la col.lectivitat. Ho explico aquests dies. Un compromís que significa, doncs, un esforç d'acció i de reflexió, quelcom que ens ha d'il.lusionar per poder afrontar els desencisos que la dreta ens genera constantment quan incrementa el seu control dels poders, com ha passat ara.

Els progressistes necessitem transmetre moltes més dossis d'entusiasme per movilitzar la nostra gent, perquè les decepcions són molt més altes quan passa el que va passar diumenge 7 de juny, que la dreta guanya.

Quina societat tenim que aposta per valors conformistes, que pensen en el bé individual abans que en el col.lectiu, que potencien les desigualtats? Per què no aconseguim transmetre aquest entusiasme que movilitzi els nostres, que faci que les propostes progressistes convencin la ciutadania de la seva bondat en un món tan incert com l'actual?

Són preguntes que em faig avui, un 10 de maig de matinada mentre reflexiono sobre una jornada electoral que va resultar decepcionant en molts aspectes, malgrat en clau local considero que vam obtenir un bon resultat donades les circumstàncies. A Tarragona, aquesta lectura local em dóna esperances respecte a la força del projecte socialista. Però a nivell Europeu, em preocupa molt veure com la dreta avança i posa en perill avenços històrics, com l'estabilitat laboral o els drets socials.

Sé que le meu post és avui una mica pesimista, però no puc evitar-ho. Malgrat tot, seguiré lluitant amb més força que mai per allò que crec i les idees que defenso. Hem de mantenir l'esperança de recuperar la confiança i l'entusiasme social.

Reflexions abans d'un dia important per Europa

Avui, dia de reflexió abans d'un dia important per Europa, llegeixo en els diaris les darreres cròniques sobre unes eleccions en les quals ens hi juguem molt, a Tarragona també. Com va dir ahir el president Montilla, demà cal una victòria clara i contundent perquèr necessitem una Europa amb un parament que treballi pel benestar comú, per una Europa que sigui un espai de llibertat, de prosperitat, d’igualtat, de justícia i de protecció social.

A qui li calguin elements per acabar de reflexionar, el convido a visitar la web dels socialistes europeus.

Demà cal que els socialistes ens movilitzem. És importat.

Jo estaré d'interventora a un col.legi electoral del barri de Bonavista, sé que serà un dia molt intens i llarg, confio en tenir molta feina i que hi hagi una alta participació.

Una Europa on l'important siguin les persones

Mig miler de persones ens vam aplegar ahir en l'acte central de campanya de Tarragona, on va quedar clar, entre altres coses, que estem en unes eleccions on ens hi juguem molt per garantir una Europa social, amb oportunitats per tothom, capaç d'ajudar-nos a superar la greu crisi que afecta la vida de moltes famílies, i on l'important siguin les persones. La dreta vol repetir model de capitalisme salvatge. Com va comentar ahir el ministre, Celestino Corbacho, cal votar PSC perquè nosaltres treballarem per fer una Europa “forta i de progrés i que aposti pels drets dels treballadors i no pel model que proposa el PP, prioritzant el sistema financer i posant en risc els drets socials”.

Tarragona, amb Europa

Dilluns es presenta a Tarragona el llibre 30 anys d'ajuntaments democràtics a una mirada a tres dècades de llibertats des del punt de vista del municipalisme local. Durant la roda de premsa, ahir, vam recordar el que significava no anar a votar, la incapacitat de poder decidir els nostres representants polítics. I vam coincidir que cal fer pedagogia de la importància d'exercir aquest dret fonamental.

Aquest dret l'hem d'exercir també a Europa. Tarragona s'hi juga molt en aquestes eleccions. Com va explicar la nostra candidata, Sandra Ramos, “Al Camp de Tarragona, gràcies a la bona feina tant per la Generalitat com pel Govern de l’Estat, hem aconseguit que la Comissió Europea reconegui com a prioritari el Corredor del Mediterrani, una línia vital per a nosaltres, dins de la xarxa europea del transport”. Tant ella com Maria Badia, la cap de llista del PSC, han posat de rellevància aquests dies el paper clau que jugarà el Corredor del Mediterrani que ens permetrà connectar el Camp de Tarragona amb el llevant peninsular i la frontera francesa, amb el que això suposa d’oportunitats, per exemple, pel Port de Tarragona i l’aeroport de Reus. Les infraestructures són, doncs, un aspecte concret que podem apreciar fàcilment per valorar el que ens hi juguem a Europa, però ens hi juguem molt més. Hem d'avançar cap a una Europa més social per sortir de la crisi i regular els mercats, per lluitar contra l’atur, per invertir en energies renovables, per enfortir els serveis públics i per impulsar la recerca i la investigació.

El 7 de juny, tenim una responsabilitat...exercim-la!

Comencem a ser una ciutat normal

He de dir que ahir em va sorprendre molt gratament el to i els objectius de la plataforma Mou-te, que es va presentar amb una festa al port esportiu a la qual van assistir diversos centenars de persones (sóc incapaç de donar una xifra sense incórrer en inexactituds imperdonables), tot i que a priori i abans d’assistir-hi tenia els meus dubtes i prevencions.

Crec que és enormement positiu generar, per fi, un moviment ciutadà independent i organitzat a partir de la societat civil, que tingui per objectiu defensar els interessos de la ciutat allà on cal més esforç de tots per fer-ho i també treballar per allò que sempre diem que ens falta, l'orgull de ciutat. La Tarragona dormida ha despertat. I no és per casualitat, ara hi ha les condicions per fer-ho, perquè durant molt de temps qualsevol intent d'aquest tipus hagués estat degudament neutralitzat des d'instàncies polítiques, com es va fer amb altres iniciatives associatives o participatives en un passat no tan llunyà.

Precisament, la politització històrica de determinats moviments em va fer baixar ahir cap a l'acte de presentació amb certes recances, com deia al principi del post. Malgrat tot, converses de les darreres setmanes amb alguns dels impulsors de la iniciativa em van fer mantenir l'esperança de que realment el moviment tindrà la pluralitat que correspon a la diversitat social de Tarragona i que tothom que hi vulgui ser-hi s'hi sentirà perfectament còmode. He de dir, a més, que tenint en compte que en aquesta ciutat no estem acostumats a que la gent es "mogui" sense cap altre interès personal o posicional a darrera, durant les darreres setmanes han corregut rumors diversos sobre l'origen i motiu de la iniciativa. Tots ells, per cert, vinculats a manipulacions suposadament polítiques que han anat des de l'esquerra (amb asseveracions on es deia que el moviment era producte de socialistes encoberts) fins la dreta (atribuint lligams filoconvergents o suposes ambicions de curses cap a l'alcaldia).

Comentava ahir amb un dels impulsors que això és bo, perquè tantes etiquetes diverses significa que realment la plataforma sorgeix amb neutralitat. Malgrat tot, el perill de politització existeix. El paper de la societat civil complementa el de les institucions. En aquest sentit, com a tinent d'alcalde valoro molt positivament plataformes com la de Mou-te, sumen en un mateix camí i assoleixen rols molt diferents a l'institucional, arribant allà on l'Ajuntament no pot. Ara bé, crec també que determinats partits poden tenir la temptació d'apropiar-se en exclusiva d'aquest moviment, com han fet en el passat amb d'altres, perquè se senten incòmodes i tenen por a la diversitat, als forus amb criteri propi en tots els sentits. Una de les coses que em van sorprendre ahir, va ser el fervor amb el qual s'han apuntat a la iniciativa determinats regidors i polítics que en el pasat han tingut responsabilitat en aquest "no moviment" històric de Tarragona, en el conformisme que malahuradament hem patit en el pasat i que ha fet que hi hagi greus problemes del present, com el ferroviari, que no s'han resolt per manca d'una bona planificació i de defensa dels interessos de la ciutat en el passat. Com deia la meva avia, de savis es rectificar. Confio que aquesta rectificació sigui sincera, el temps ho dirà.

En qualsevol cas, Mou-te ja és una realitat i em sembla positiu, i espero que els impulsors del moviment puguin superar aquests dificultats i els encoratjo a mantenir el to pro positiu que van plantejar ahir, de treball i esforç col·lectiu i no de plany continu. Hem de deixar de ser el "calimero" de Catalunya, de plorar contínuament pel poc que ens estimen (durant massa anys he sentit aquest tipus de planys sense propostes alternatives i esperant solucions paternalistes). Hem de fer discursos de futur, compartits, liderant la ciutat, liderant el territori i fent una Tarragona que avanci amb orgull i força.

En definitiva, des del meu punt de vista Mou-te neix amb uns objectius molt interessants, en un moment important de canvi de model social on els ciutadans i ciutadanes ens hem de comprometre cada cop amb la societat en la que vivim, amb el bé col·lectiu, i en un moment vital per Tarragona perquè tenim decisions importants com a ciutat damunt la taula en las que tots hi hem de sumar. Hi ha hagut i hi ha altres plataformes a la ciutat, majoritàriament amb objectius sectorials. Aquesta és però la primera vegada, que jo recordi, que hi ha un moviment amb motivacions molt més globals, de ciutat.

Comencem a ser una ciutat normal en moltes coses en la que no ho erem, també amb la capacitat de mobilitzar la nostra societat civil amb objectius amplis. Ens hem de felicitar tots.