dissabte 6 de febrer de 2010

Carta de Ballesteros sobre Tarragona Capital

L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, segueix liderant la defensa de Tarragona davant la proposta de llei de vegueries. Recomano la lectura de la Carta que ha enviat al portaveu del grup convergent on fa diverses reflexions sobre en quin moment ens trobem. És molt interessant!

Benvolgut,

He llegit la teva carta d’avui amb l’interès que mereix i amb la reflexió i serenitat que requereix la transcendència del tema.

Coincidim plenament en el fet que la unitat de les forces polítiques amb la societat civil ha estat i és fonamental, i també en el de mantenir la defensa de les al•legacions presentades. És per això que aquesta voluntat ha estat explicitada per tots a la Junta de Portaveus, sense que existeixi el més mínim dubte al respecte. Tot i això, aprofito aquestes línies per refermar que aquest és el meu objectiu i que valoro el suport que em ratifiques, per tal d’aconseguir-ho.

Respecte a les propostes que realitzes, vull fer-te algunes consideracions:

1. El procés a seguir de la llei no és ja d’una decisió de govern, doncs com saps s’ha iniciat el tràmit parlamentari. Per tant, tal com ja vam comentar ahir a la Junta de Portaveus, el que cal és fer un seguiment de quin és l’estat de la seva tramitació. És a partir dels escenaris que es plantegin, que cal establir les estratègies que corresponguin a cada moment, tenint molt en compte que la funció dels partits és molt important i que les decisions corresponen al Parlament de Catalunya.

2. El paper que ha jugat fins aquest moment la societat civil ha estat molt important i per això continuarem reclamant que es responguin les al•legacions que es van presentar. La ciutadania de Tarragona espera de nosaltres que continuem mantenint la unitat d’acció en els objectius marcats, una qüestió en la qual agraeixo l’esforç que estàs fent com a portaveu municipal.

3. No renunciem al nom de la vegueria, ni a que quedi recollit el nom de Tarragona com a capital. Possiblement ens interessi també que altres punts del projecte tinguin un altre redactat. Però ara, superat el tràmit de govern, ens correspon treballar i assumir la nostra responsabilitat als polítics, comptant amb la societat civil, comptant amb les entitats, mantenint el nostre compromís i informant-les de les nostres decisions. Hem de mantenir amb elles un diàleg fluid.

4. Crec que ara no és convenient tenir els ciutadans al carrer. És l’hora del Parlament. És l’hora de buscar complicitats al nostre propi territori. És l’hora de fer que els grups parlamentaris assumeixin el nostre dret i la nostra raó. I, en aquest sentit, no podem oblidar que els màxims dirigents d’alguns partits no s’han pronunciat encara sobre aquest tema, ni han dit quin seria el seu vot al Parlament respecte el nom de la vegueria i el nom de la capital. I això és important, perquè ara, en seu parlamentària, aquest vot té un gran valor.

5. Tenim raons suficients per convèncer amb fermesa però també amb serenitat del nostre posicionament irrenunciable i guanyar suports amb consens, que ens ajudin a assolir els objectius que tenim. I el vostre, i nostre, rol com a partits és determinant, treballant i no fent posicionaments resistencialistes. Tots sabem que aquesta és una qüestió molt sensible que permet encendre fàcilment reaccions numantines o actituds obertament bel•ligerants. Si algú ho afavorís, seria fatal, perquè perdríem consensos territorials que abans he esmentat i que ens són molt necessaris. A ningú li agrada entrar en batalles que considera alienes.

6. La devolució de la llei no és la panacea que resolgui el problema. Estarem tota la vida discutint capitalitat i vegueria? No és el moment, ara, de deixar-ho definitivament tancat i resolt per a les generacions futures? Sincerament, crec que ni la ciutat ni el territori no es poden permetre el luxe d’estar discutint permanentment el tema. I crec que, en aquests moments, Tarragona té fortalesa suficient per a treure endavant el seu objectiu.

Per tot això, crec que la Junta de Portaveus és el lloc on hem de discutir i fixar estratègies, i no en cartes obertes. Tenim una responsabilitat com a governants i amb transparència però amb rigor i serenitat, tenim l’obligació de treballar i aconseguir l’objectiu al qual ens hem compromès.

Estic segur que tots treballarem prioritzant l’interès de Tarragona.

Rep una cordial salutació,


Josep Fèlix Ballesteros
Tarragona, 5 de febrer de 2010

dimecres 3 de febrer de 2010

Tarragona capital, és de sentit comú


La proposta de llei de Vegueries es va aprovar ahir al Consell de Govern de la Generalitat i va passar el que havia de passar per sentit comú, que la capitalitat de Tarragona queda reflectida, no diré que de forma clara, però sí sense cap mena de dubte. Les formes no han estat les millors i segueixo pensant que ens podíem haver estalviat tot aquest debat si des d'un principi no s'haguessin obert debats incongruents, inexplicables i que circumstàncies normals em semblarien estèrils. Lamentablement, es va instal.lar el dubte i amb ell... la necessitat de defensar allò que per present, per passat i per futur ens pertoca com a ciutat.

Segueixo sense entendre perquè es manté el nom del Camp de Tarragona tal qual. Tot i això, queda una llarga tramitació parlamentària en la que de nou s'imposarà el sentit comú i estic segura que es treballarà mirant el tant desitjat consens territorial.

No s'ha fet bé això de portar la llei de Vegueries de la forma en que s'ha portat i en el moment en que s'ha portat. En qualsevol cas, ja no cal donar-hi més voltes. Ara la tenim damunt la taula, en aquest cas el Parlament, i els grups polítics (tots) hauran de dedicar-hi temps i esforços per fer prevaldre el sentit comú.

Mentrestant, en cap cas oblido (oblidem des del Grup Municipal del PSC a Tarragona) que hi ha molta feina a fer en molts altres àmbits, tasques a treballar des de punt de vista municipal i també territorial en les quals tots hem d'esmerçar els majors esforços perquè són temps difícils i calen polítiques fermes i decidides.

dilluns 1 de febrer de 2010

Esforç inversor i equipaments esportius

ESFORÇ INVERSOR. L'Ajuntament de Tarragona ha aprovat el major esforç inversor de les últimes dècades, un total de 66 milions d'euros que donen compliment als compromisos del Pla de Mandat, al finançament de l'Escola Oficial d'Idiomes i del Mercat Central. Sorprenentment, des de l'oposició es va parlar de "major endeutament" cosa que va estar ràpidament contestada per part de l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, recordant que els diners de l'EOI no computen al deute municipal i que "en qualsevol cas, deute són els 27 milions d'euros de bony que van quedar del pàrquing de Jaume I i que no han servit per la ciutat". Hi ha qui hauria de callar i no hi ha manera! Per cert, el model d'avançar els diners per fer un equipament que és de la Generalitat ja es va dur a terme amb la Facultat de Lletres, per fer el nou campus de la Universitat Rovira i Virgili; i es va fer amb èxit.

MILLOREM ELS ESPAIS PER FER ESPORT. Avui hem explicat el nou model de gestió que es durà a terme en instal.lacions esportives, amb els equipaments multifuncions com el que s'instal.larà en breu a la zona de l'Albada, la Floresta i Parc Riu Clar. Estan adreçats al públic més infantil i significa un pas endavant en la millora dels espais per fer esport de la ciutat. Actualment també estan en marxa la tramitació de les obres de la nova piscina de Torreforta-Riu Clar, els vestuaris de la Granja i la Floresta, la coberta de la piscina de Sant Salvador i la millora de les pistes de petanca de Camp Clar. Molta feina! Com a dada, els abonats de les instal.lacions municipal han passat de 2.800 a 10.000 en dos anys. La ciutadania, satisfeta amb la política esportiva de l'alcalde Ballesteros i de l'equip liderat pel regidor José Cosano.


dijous 21 de gener de 2010

Tarragona, mirada endavant amb un full de ruta clar

L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros va pronunciar ahir la conferència anual sobre l'Estat de la Ciutat organitzada pel Col.legi de Periodistes de Catalunya. Davant una sala plena de gom a gom, va fer una exposició clara i ben estructurada de la seva visió de ciutat en el present, on la lluita contra la crisi i el desenvolupament de polítiques públiques sólides que pensin en tothom són la prioritat, amb una projecció també de futur davant l'inici enguany d'una década que "ha de ser decisiva".
L'alcalde va parlar de futur, de les oportunitats que té la ciutat per tirar endavant, de com cal dur a terme entre tots un full de ruta clar que faci que caminem en un mateix sentit amb objectius clars. Per aquest motiu, va anunciar la el.laboració del Pla Estratègic 2022, que fusionarà els 16 plans sectorials actualment existents en un únic document que serveixi per marcar camí i doni solidesa i coherència als projectes que la ciutat necesita posar en marxa.
De tot el que va comentar, em va agradar un concepte important: no podem treure conills de la xistera. És evident. Tot i això, el que sí ha fet l'Ajuntament durant aquests dos anys és encarrilar qüestions que portaven anys arrossegant-se i impulsar noves accions marcant una prioritat clara que és el fet diferencial del govern de Progrés. Em refereixo al fet que la prioritat d'aquest govern són les persones.
Queda molt per fer, algunes coses, a més, van més lentes del que tots voldríem. Malgrat tot, hem avançat i molt! Tarragona està millor, i encara ha de millorar molt més.

Més informació sobre el contingut de la conferència:

dilluns 11 de gener de 2010

Deu reflexions sobre la llei de vegueries

  1. La unitat de la societat civil i l'Ajuntament en defensa de Tarragona ha estat modèlica. Que milers de persones surtin un 30 de desembre al carrer, és un fet sense precedents i que demostra un fort malestar que, com a mínim, s'ha d'escoltar amb respecte.
  2. Llegeixo que el Conseller de Governació, el sr. Ausàs, es va reunir amb els consellers comarcals del Baix Camp abans de publicar la proposta de llei territorial. Per què ho va fer només allà?
  3. La manca de tacte del conseller Ausàs també deixa molt que desitjar quan diu que només ha rebut "11 al.legacions". Ell pot dir 11, però només cal mirar el registre de la Generalitat per veure que són 5.044. Crec que s'ho podia haver estalviat i evitar afegir més tensió al tema
  4. Em sorprén el darrer article del professor Oliveres al diari de Tarragona del 10 de gener. Diu que "Camp" s'utilitza per economia de paraules. Sincerament, en un país en que ens estem barallant per mantenir la paraula "nació" a l'Estatut i no acceptem ni eufemismes ni eliminacions, justificar que les paraules no són importants i que se'n pot prescindir per "economia de paraules" em sopren.
  5. Ponç Mascaró explica a l'article "Una estranya tramitació" (diari de Tarragona, 27 de desembre) la seva preocupació en com s'ha dut a terme tot el procés d'aquesta llei fins ara, que deixa molt que desitjar. A veure si es pot reconduir...que és el que tots voldríem.
  6. Tinc un gran respecte per tot els municipis veïns, i també per Reus, ciutat que admiro en moltes coses. I per aquest motiu em molesta que es barregin debats que no tenen res a veure, una cosa són cols i una altra patates.
  7. Espero que, com diu el President Montilla, la tramitació de la llei es dugui a terme quan s'hagin treballat els consensos necessaris.
  8. Em va encantar la intervenció de Joan Martí el dia 30 de desembre, va ser molt aclaridora sobre les raons de Tarragona.
  9. M'agrada parlar des dels arguments i la raó
  10. Crec que aquest tema encara va per llarg...lamentablement

dilluns 14 de desembre de 2009

Tarragona Som Tots

MANIFEST EN DEFENSA DE TARRAGONA


Ens trobem en un moment important de debat institucional i social sobre la futura organització territorial de Catalunya, en els àmbits supracomarcals. En aquest marc, s’ha plantejat la possibilitat que l’àmbit de nova creació que ens pertocaria sigui anomenat Camp de Tarragona, en contrast amb l’actual denominació de la província de Tarragona.

L’expressió Camp de Tarragona, utilitzada en medis geogràfics, no té, però, cap tradició en la nomenclatura de les institucions territorials ni tampoc correspon al conjunt de les sis comarques que conformaran la futura vegueria. Com a exemples, només cal referir-se al Govern de la Generalitat de Catalunya durant la II República o a l'Estatut de 1979.


I això és així perquè, històricament, no ha existit encara cap institució de dret públic amb administració territorial incorporada que hagi pres la denominació Camp de Tarragona. Actualment comptem amb la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat a Tarragona i, amb àmbits diferents, però de caràcter supracomarcal, la Diputació de Tarragona o província de Tarragona.


Per una altra banda, la resta de demarcacions successores de les actuals províncies de Barcelona, Girona o Lleida mantenen la seva denominació en l’avantprojecte de la futura llei. Per tant, vegueria de Girona, vegueria de Lleida o vegueria de Barcelona, mantenint el nom de la capital i sense replantejar la denominació de la demarcació actual.


Per tant, doncs, manifestem que la futura vegueria de Tarragona delimita un territori de sis comarques amb Tarragona com a única capital territorial, d’història bimil•lenària i amb un compromís real, actual i generós envers el territori. I que, igual que les vegueries on estan situades les ciutats de Barcelona, Lleida i Girona, portarà el nom sol de la ciutat. És a dir, reclamem mantenir el nom de VEGUERIA DE TARRAGONA, amb única capital Tarragona, en la futura organització territorial de Catalunya.


Tarragona, 14 de desembre de 2009

dimecres 9 de desembre de 2009

Tarragona, aixequem el nivell del debat amb sentit comú

Ja ho deia la meva avia, "a río revuelto, ganancia de pescadores". Això és el que pot passar si no posem una mica de sentit comú i de seny en el debat sobre el nom de les infraestructures del territori i en la defensa de Tarragona, com identificador principal de tot una àrea metropolitana, d'una demarcació, d'unes comarques, del "camp" (si volem fer-ho extensiu), de la província... Tarragona, amb totes les lletres, un nom bimil.lenari, amb història, amb el qual se senten identificades 888.895 persones (INE 2009) i 183 municipis.

Entenc que hi hagi reaccions airades de ciutats veïnes, com Reus, quan es replantegen qüestions com el nom de l'aeroport. Qüestions, dit sigui de pas, que tenen per objectiu ampliar i fer entrar en la normalita una situació que trenca amb la dinàmica habitual d'aquest tipus d'infraestructures. Fa pocs mesos que s'ha inaugurat un aeroport nou a la província veïna de Lleida i es diu Lleida-Alguaire, agafant els dos noms que l'identifiquen, el de la capital i territori, i del municipi que l'acull. En cap cas Tarragona ha plantejat eliminar la paraula Reus de la nomenclatura de l'aerport, simplement situar molt millor la infraestructura, donar més visibilitat al territori, com pertoca. El nom de les coses és important. Com deia el company de consistori, Joan Aregio, fa pocs dies en el ple no és el mateix Sergi que Sergio. Diria més, tots coneixem amics que de seguida que la Constitució ho va permetre van canviar-se el nom del castellà al català.

El nom, doncs, és important. No és un debat "absurd" com diuen alguns, ni "estéril", com comenten uns altres, ni "poc important", com també he sentit. És simplement aplicar el sentit comú en aquest cas i en tots els casos d'infraestructures supramunicipals de Tarragona. Actuals, com l'aeroport, i les futures.

Sentit comú, és el que simplement s'ha d'aplicar...És fàcil fer d'això una qüestió d'honor entre ciutats, intentar buscar simpaties del "petit contra el gran", fer demagògia amb altres interessos aprofitant aquest debat. Crec que sabem fer-ho millor, que som capaços d'aixecar el nivell de debat i no generar confusió ni "ríos revueltos". Simplement aplicar el seny i fer el que cal en favor de tot un territori, que està format per molts municipis i que des de fa dos mil anys es diu TARRAGONA.