Tarragona, aixequem el nivell del debat amb sentit comú

Ja ho deia la meva avia, "a río revuelto, ganancia de pescadores". Això és el que pot passar si no posem una mica de sentit comú i de seny en el debat sobre el nom de les infraestructures del territori i en la defensa de Tarragona, com identificador principal de tot una àrea metropolitana, d'una demarcació, d'unes comarques, del "camp" (si volem fer-ho extensiu), de la província... Tarragona, amb totes les lletres, un nom bimil.lenari, amb història, amb el qual se senten identificades 888.895 persones (INE 2009) i 183 municipis.

Entenc que hi hagi reaccions airades de ciutats veïnes, com Reus, quan es replantegen qüestions com el nom de l'aeroport. Qüestions, dit sigui de pas, que tenen per objectiu ampliar i fer entrar en la normalita una situació que trenca amb la dinàmica habitual d'aquest tipus d'infraestructures. Fa pocs mesos que s'ha inaugurat un aeroport nou a la província veïna de Lleida i es diu Lleida-Alguaire, agafant els dos noms que l'identifiquen, el de la capital i territori, i del municipi que l'acull. En cap cas Tarragona ha plantejat eliminar la paraula Reus de la nomenclatura de l'aerport, simplement situar molt millor la infraestructura, donar més visibilitat al territori, com pertoca. El nom de les coses és important. Com deia el company de consistori, Joan Aregio, fa pocs dies en el ple no és el mateix Sergi que Sergio. Diria més, tots coneixem amics que de seguida que la Constitució ho va permetre van canviar-se el nom del castellà al català.

El nom, doncs, és important. No és un debat "absurd" com diuen alguns, ni "estéril", com comenten uns altres, ni "poc important", com també he sentit. És simplement aplicar el sentit comú en aquest cas i en tots els casos d'infraestructures supramunicipals de Tarragona. Actuals, com l'aeroport, i les futures.

Sentit comú, és el que simplement s'ha d'aplicar...És fàcil fer d'això una qüestió d'honor entre ciutats, intentar buscar simpaties del "petit contra el gran", fer demagògia amb altres interessos aprofitant aquest debat. Crec que sabem fer-ho millor, que som capaços d'aixecar el nivell de debat i no generar confusió ni "ríos revueltos". Simplement aplicar el seny i fer el que cal en favor de tot un territori, que està format per molts municipis i que des de fa dos mil anys es diu TARRAGONA.

Polítiques creatives per guanyar cohesió social

ARTICLE PUBLICAT AL DIARI MÉS TARRAGONA

Els nous problemes requereixen de noves solucions i la creativitat és més necessària que mai si volem aplicar realment polítiques públiques efectives que i serveixin per millorar la qualitat de vida dels nostres ciutadans i ciutadanes, que és, al cap i a la fi, l’objectiu principal de l’Ajuntament. És per això, que l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros ha fet una aposta sense precedents a Tarragona per obrir camins que permetin assolir majors quotes de cohesió social i d’igualtat d’oportunitats per tothom, una aposta que treballa a partir de noves eines, especialment donant vida a la tecnologia i cercant fórmules innovadores de proximitat amb la ciutadania. D’això i d’altres qüestions vam estar reflexionat divendres i dissabte passat en unes jornades al Complex Educatiu de Tarragona, que van ser tot un èxit d’assistència.


L’àrea de Comunicació, Societat de la Informació i Participació treballem buscant i fomentant aquesta “creativitat” en la gestió pública per donar resposta a les necessitats ciutadanes del segle XXI. El Club dels Tarraconins ha estat un exemple. Tot just acabem de passar el soci 7.000 i en un temps rècord, quinze mesos, veiem els primers resultats dels objectius marcats: afavorir un sentiment de pertinença i d’estima per Tarragona dels nostres nens i nenes sigui quina sigui el seu origen cultural, social o econòmic; treballar els valors de la solidaritat, la cura de l’espai públic, la cultura de l’esforç i el gust per la cultura, entre molts altres; i esdevenir motor de moltes activitats i entitats que donen dinamisme a la ciutat i afavoreixin marcs de relació i, en definitiva, de cohesió social.


En la mateixa línia estem treballant des l’àmbit de societat de la informació. Més enllà de posar en marxa una nova web, més dinàmica i accessible, hem impulsat decididament el servei de telecentres, pel qual passaran aquest curs 1.041 alumnes. Cal remarcar, que es tracta de donar vida a la tecnologia, de fer que tots els tarragonins i tarragonines sense excepció es puguin incorporar en igualtats de condicions a la societat digital, a aprendre a buscar feina per internet, a saber com comunicar-se millor, a poder comprar en la xarxa, a estudiar on-line... La Tarracowiki, que posarem en marxa en breu, o els punts wifi gratuïts a edificis públics i centres cívics, són altres iniciatives impulsades des de l’Ajuntament per assegurar que cap ciutadà de Tarragona es quedi despenjat en una societat cada cop més canviant i amb noves formes de fer i de comunicar-se.


La tasca no és fàcil, perquè les noves formes de fer, allò desconegut i innovador genera grans pors i incomprensió d’alguns sectors, els més conservadors. Per aquesta raó, moltes de les iniciatives que hem posat en marxa són focus immediat de l’atac fàcil d’aquells que estan instal•lats en l’immobilisme i que tenen dificultats en aixecar la mirada i apostar per la creativitat en les polítiques públiques. Tot i això, és evident que ningú va dir que fos fàcil governar, pensar en els interessos col•lectius i treballar per tothom en una societat cada cop més canviant i complexa.


L’important, doncs, és que tenim clar el camí i hem treballat i treballarem dur, superant dificultats i resistències, per seguir treballant per la cohesió social amb polítiques creatives que donin resposta a les demandes que ens fa la ciutadania.


Begoña Floria Eseberri. Tinent d’alcalde delegada de l’àrea de Comunicació, Participació i Societat de la Informació de l’Ajuntament de Tarragona

Nou impuls a la política cultural de Tarragona i proximitat en estat pur

Avui ha estat un dia intens, de molta feina, com cada dia a l'Ajuntament. I ha estat un dia productiu, molt. L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i la tinent d'alcalde Carme Crespo, acompanyats de la també tinent d'alcalde Rosa M. Rossell, han presentat el pla de cultura de Tarragona, un impuls a la política cultural de la ciutat que feia molta falta i que significa tenir clar cap a on anem i com ho volem fer. De Cultura, se'n fa molta i des de fa molts anys. Tot i això, segurament l'Ajuntament no ha exercit el lideratge que li corresponia ni ha situat les coordenades adequades, fins ara, per ajudar a les entitats a remar totes en un mateix sentit. Així ho han possat de manifest l'alcalde i Carme Crespo donant a conèixer les línies de treball pels propers dos anys.

Crespo ha assegurat que gràcies a aquest pla "agafarem una nova direcció, aprofitarem més els recursos i així acostarem més la cultura a la ciutadania".

Avui també hem fet porta a porta al barri de Sant Salvador, per explicar dos anys de govern de l'alcalde Ballesteros. Ha estat, com sempre, un exercici de proximitat molt interessant. La gent agraeix que anem a casa seva fora d'època electoral. He de dir, a més, que al barri de Sant Salvador sempre ens reben amb molt de carinyo, la gent t'obre la porta i t'escolta educadament, fins i tot quan vol fer comentaris crítics sobre el que expliquem. És important donar a conèixer la feina que es fa i invertir temps en aquest tipus d'accions.

Passió i confiança. No tots som iguals

Són dies complexes. El cas Millet o les actuacions derivades de la darrera investigació del jutge Garzón han colpejat i fort els ànims de la ciutadania i estem en un moment molt delicat, de descrèdit galopant de la classe política. Al carrer, els amics, els veïns...m'ho comenten. Com estàs? Pregunten. I he de dir que a principis d'aquesta setmana estava certament susceptible i vaig estar a punt de contagiar-me d'una certa desmotivació, però els companys i companyes d'aquesta gran família que és el Partit dels Socialistes de Catalunya m'han fet veure que hem de remuntar l`ànim i refermar de nou i més que mai el nostre compromís amb aquells que confien en nosaltres.

En aquesta línia em va agradar molt la iniciativa del president José Montilla d'enviar-nos, dijous, a tots els afiliats i simpatitzants del PSC una carta per demanar-nos la confiança en el projecte socialista i en la capacitat regeneradora de la política democràtica. També m'he sentit avui especialment orgullosa de les paraules del nostre Secretari de Política Municipal i alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, en la inauguració aquest matí de la IV Convenció Municipal del PSC. Hereu ens ha parlat amb passió del treball dels alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores socialistes (som 2.750). M'ha agradat especialment quan ha dit: “representem un dels moviments polítics més importants d’aquest país, el municipalisme socialista, una de les forces de transformació més preparades per al futur”. “Hem transformat des dels pobles més petits i les ciutats més grans, també Santa Coloma de Gramenet: hem transformat, transformem i continuarem transformant aquesta ciutat; no us deixarem mai sols perquè la gent de Santa Coloma no ens deixarà mai sols”.

Sense passió no es pot fer política. És evident. I hem de dir amb passió que hem transformat els nostres pobles i ciutats en aquests 30 anys de democràcia amb feia i confiança. I que malgrat alguns vulguin aprofitar-se de la conjuntura actual, NO TOTS SOM IGUALS i s'ha de fer més i millor política que mai. Cal mantenir el compromís col·lectiu, cal seguir treballant pels valors que sempre ens han mogut: llibertat, igualtat i fraternitat. Cada ciutat amb millors serveis, cada ciutadà que guanya en oportunitats, cada persona en situació de risc social a la qual donem esperança de viure en dignitat, cada nou projecte treballat des del bé comú, són passes endavant cap a una societat més justa.

Pacte nacional infraestructures. Full de ruta ben marcat

Sempre he cregut que el ferrocarril és la gran aposta per connectar-nos al món i relligar internament el nostre territori. És per això que em sap especialment greu que fins ara no s'hagi posat fil a l'agulla a una bona planificació i execució en aquest àmbit, tenint en compte que hagués preferit beneficiar-me de decisions preses i poder treballar en projectes nous en lloc d'haver de resoldre conflictes antics. Ho poso en primera persona però evident que em refereixo a la tasca que actualment estem duent a terme els socialistes des de les nostres responsabilitats de govern a Catalunya, Espanya i Tarragona. Octubre ens deixa bones notícies sobre aquesta qüestió, principalment per l'aprovació del Pacte Nacional per a les Infraestructures que ens permet caminar cap a un país de primera i, en el nostre cas, per una Tarragona de primera amb la resolució de dèficits històrics com la façana marítima.

El contingut del pacte a Tarragona és ampli en connexions per carretera, recerca i innovació, infraestructures d'abastament d'aigua, de sanejament, de residos i energia, i molt més. Per mi, però, és especialment destacable els aspectes previstos en matèria de ferrocarril i especialment els 174 milions compromesos (PER PRIMER COP PER ESCRIT I AMB UN PACTE SUSCRIT ENTRE ESTAT I GENERALITAT) per l''alliberament façana marítima de Tarragona de la via del tren i la reorganització del ferrocarril al seu pas per la nostra ciutat, inclòs el tan reclamat by-pass. Aprofito per deixar constància de la meva estufepacció pel fet que CiU hagi votat en contra d'aquest pla al.legant raons més que poc fonamentades i deixant passar, així, una oportunitat de defensar el territori des del consens, que és el que moltes veus (moltes d'elles afins als mateixos nacionalistes) reclamen.

Tornant al tema, fa dècades que en parlem de obrir la ciutat al mar, de la façana marítima, però no ha estat fins ara, fins al Govern Ballesteros, en els darrers dos anys, quan s'han desenvolupat passes fermes per dur a terme la seva execusió. Evidentment que el tema no està resolt del tot, perquè no hem tret els rails del front marítim encara. Malgrat tot, per primera vegada, la decisió no té marxa enrera.

Hi ha moments i moments per fer política...alguns ho obliden

Tanco la setmana recordant l'expressió d'emoció d'Antoni Coll, president del patronat de la Fundació Bona Nit, després d'una vetllada solidària a la qual van assitir més de 300 persones i en la qual es van recollir 12.000 euros per l'entitat (que treballa per ajudar a les persones sense sostre, especialment a l'hivern). El sopar, que va tenir lloc divendres a la nit, va estar organitzat pel Consell Comarcal del Tarragonès i va comptar amb nombrosos representants del món social i esportiu de la ciutat de Tarragona i altres municipis de la comarca i una àmplia representació política.

He de dir que el to general va ser el que tocava, tot i que va haver alguns que segurament van perdre una mica (des del meu punt de vista) la perspectiva del que estavem duent a terme. Em refereixo en concret al vicepresident del Congrès, el convergent Jordi Jané (qui per cert ostenta aquest càrrec gràcies als vots socialistes). Jané va utilitzar dades de la situació econòmica per fer un partidisme que no tocava en un sopar solidari, la qual cosa he de dir que em va sorprendre molt. Crec que era moment de destacar el treball conjunt per un objectiu comú, la capacitat de mobilització que té la societat de Tarragona quan es tracta d'ajudar als que més ho necessiten, elements que, per exemple, va posar de relleu l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros sense entrar en consideracions ideològiques i deixant de banda la dialèctica política.

El que va passar divendres no és un cas únic. Recordo també a Oriol Pujol, diputat de CiU, la primavera pasada en un acte organtizat pel diari gratuït Més Tarragona. Se'ns va convocar a un esmorzar amb el diputat convergent com a invitat per tal de parlar de la situació econòmica a Tarragona i debatre al voltant d'aquesta qüestió. En realitat va ser un acte electoralista (eren dies previs a les eleccions) on Pujol, lluny d'aportar elements de reflexió davant un públic plural, va fer una atac de manual llençant durant una hora l'argumentari de desgast que utilitza habitualment la seva formació per anar contra la política del Govern. Es va fer més llarg que un dia sense pa!

En la meva opinió, hi ha moments i moments per fer política, i alguns ho obliden generant situacions que, estic segura, sorprenen a molts ciutadans. Igual que també sorpren com ICV surt indiscriminadament en defensa pública de les accions dels consellers del seu color, com ha fet la formació aquesta setmana per donar suport a l'actuació de Protecció CIvil durant la fuita d'Ercross. Amb tot el carinyo pels companys d'ICV, em pregunto si el conseller Saura no té prou capacitat per defensar la seva gestió solet.

Lluitar per una Tarragona que valgui la pena

"La primera obligació de la política és dibuixar un país que valgui la pena, millor que el que tenim". M'agrada aquesta frase, del darrer article de Ferran Mascarell publicat a l'Avui, i penso que passaria si canvio "País" per "Tarragona". I m'adono que aquest és, precisament, un dels elements que fan que cada matí tingui forces renovades per treballar per la ciutat i de fer-ho amb optimisme, quelcom que lamentablement sovint brilla per la seva absència entre algunes forces vives de la nostra ciutat. I m'adono que són forces compartides per tots els meus companys socialistes en el Govern municipal; tots tretze treballem cada dia, amb els nostres encerts i els nostres errors, per una Tarragona que valgui la pena, millor que la que teníem.

Ara, quan fa una mica més de dos anys que estem al govern municipal, percebo que realment estem construint aquesta Tarragona "millor". Els exemples son nombrosos. En la junta de govern d'aquesta mateixa setmana hem aprovat, per exemple, la congelació dels preus públics de les instal.lacions del Patronat Municipal d'Esports. Congelem preus (quelcom important en un moment de crisi) perquè hem millorat la gestió i ho podem fer. En dos anys hem donat la volta als equipaments esportius, els hem equipat, els hem unificat per tal que amb un mateix carnet es pugui entrar a tots, i només enguany, el 2009, portem ja una inversió de 8 milions d'euros.

Falten moltes coses per fer i segur que les coses no van tan ràpid com ens agradaria. Malgrat tot, estem millor, i els tarragonins i tarragonines ho saben.

Millor en transport i mobilitat. Més línies, bus nocturn i 12.000 alumnes de primària i ESO que poden viatjar gratuïtament en l'autobús municipal. Millor en atenció a les persones, només en atenció domiciliaria hem duplicat el número de persones ateses. Millor en places de llars d'infants, aquest curs hem ofert 130 places més. La llista és interminable, només cal seguir l'actualitat municipal per veure-ho.

Estem millor i encara ho hem d'estar més.

Per això no ens quedem en la immediatesa sino que planifiquem a futur donant impuls a nous elements dinamitzadors, com Tabacalera o el Parc Tecnològic, i buscant oportunitats que facin que Tarragona es projecti més enllà dels seus límits municipals, que sigui una capital amb força i empenta. Els Jocs del Mediterrani i la candidatura a Capital Europea són dels elements que ens han de permetre caminar cap a aquest objectiu.

El cert és que 18 anys de govern conservador han generat molts retards en molts temes. I això suposa ara doble feina, perquè hem de treballar fort per posar-nos al dia sense descuidar els nous projectes necessaris pel present i pel futur de la ciutat. L'altre dia, per exemple, recordava com CiU i PP mai van voler que Tarragona tingués un centre d'atenció permanent de la Universitat Oberta de Catalunya, sent la única capital de comarca de Catalunya sense ell. L'alcalde Ballesteros ha posat solució a aquesta mancança. Els socialistes demostrem amb fets el nostre tarannà. Altres, en canvi, que cada dia s'omplen la boca de "tarragonisme" van perdre oportunitats com l'esmentada. És un petit detall, però molt significatiu del que cadascú considera prioritari i important.

Feina, feina i feina, per una Tarragona que valgui la pena, per una Tarragona millor.