Benvolgut,
He llegit la teva carta d’avui amb l’interès que mereix i amb la reflexió i serenitat que requereix la transcendència del tema.
Coincidim plenament en el fet que la unitat de les forces polítiques amb la societat civil ha estat i és fonamental, i també en el de mantenir la defensa de les al•legacions presentades. És per això que aquesta voluntat ha estat explicitada per tots a la Junta de Portaveus, sense que existeixi el més mínim dubte al respecte. Tot i això, aprofito aquestes línies per refermar que aquest és el meu objectiu i que valoro el suport que em ratifiques, per tal d’aconseguir-ho.
Respecte a les propostes que realitzes, vull fer-te algunes consideracions:
1. El procés a seguir de la llei no és ja d’una decisió de govern, doncs com saps s’ha iniciat el tràmit parlamentari. Per tant, tal com ja vam comentar ahir a la Junta de Portaveus, el que cal és fer un seguiment de quin és l’estat de la seva tramitació. És a partir dels escenaris que es plantegin, que cal establir les estratègies que corresponguin a cada moment, tenint molt en compte que la funció dels partits és molt important i que les decisions corresponen al Parlament de Catalunya.
2. El paper que ha jugat fins aquest moment la societat civil ha estat molt important i per això continuarem reclamant que es responguin les al•legacions que es van presentar. La ciutadania de Tarragona espera de nosaltres que continuem mantenint la unitat d’acció en els objectius marcats, una qüestió en la qual agraeixo l’esforç que estàs fent com a portaveu municipal.
3. No renunciem al nom de la vegueria, ni a que quedi recollit el nom de Tarragona com a capital. Possiblement ens interessi també que altres punts del projecte tinguin un altre redactat. Però ara, superat el tràmit de govern, ens correspon treballar i assumir la nostra responsabilitat als polítics, comptant amb la societat civil, comptant amb les entitats, mantenint el nostre compromís i informant-les de les nostres decisions. Hem de mantenir amb elles un diàleg fluid.
4. Crec que ara no és convenient tenir els ciutadans al carrer. És l’hora del Parlament. És l’hora de buscar complicitats al nostre propi territori. És l’hora de fer que els grups parlamentaris assumeixin el nostre dret i la nostra raó. I, en aquest sentit, no podem oblidar que els màxims dirigents d’alguns partits no s’han pronunciat encara sobre aquest tema, ni han dit quin seria el seu vot al Parlament respecte el nom de la vegueria i el nom de la capital. I això és important, perquè ara, en seu parlamentària, aquest vot té un gran valor.
5. Tenim raons suficients per convèncer amb fermesa però també amb serenitat del nostre posicionament irrenunciable i guanyar suports amb consens, que ens ajudin a assolir els objectius que tenim. I el vostre, i nostre, rol com a partits és determinant, treballant i no fent posicionaments resistencialistes. Tots sabem que aquesta és una qüestió molt sensible que permet encendre fàcilment reaccions numantines o actituds obertament bel•ligerants. Si algú ho afavorís, seria fatal, perquè perdríem consensos territorials que abans he esmentat i que ens són molt necessaris. A ningú li agrada entrar en batalles que considera alienes.
6. La devolució de la llei no és la panacea que resolgui el problema. Estarem tota la vida discutint capitalitat i vegueria? No és el moment, ara, de deixar-ho definitivament tancat i resolt per a les generacions futures? Sincerament, crec que ni la ciutat ni el territori no es poden permetre el luxe d’estar discutint permanentment el tema. I crec que, en aquests moments, Tarragona té fortalesa suficient per a treure endavant el seu objectiu.
Per tot això, crec que la Junta de Portaveus és el lloc on hem de discutir i fixar estratègies, i no en cartes obertes. Tenim una responsabilitat com a governants i amb transparència però amb rigor i serenitat, tenim l’obligació de treballar i aconseguir l’objectiu al qual ens hem compromès.
Estic segur que tots treballarem prioritzant l’interès de Tarragona.
Rep una cordial salutació,
Josep Fèlix Ballesteros
Tarragona, 5 de febrer de 2010
He llegit la teva carta d’avui amb l’interès que mereix i amb la reflexió i serenitat que requereix la transcendència del tema.
Coincidim plenament en el fet que la unitat de les forces polítiques amb la societat civil ha estat i és fonamental, i també en el de mantenir la defensa de les al•legacions presentades. És per això que aquesta voluntat ha estat explicitada per tots a la Junta de Portaveus, sense que existeixi el més mínim dubte al respecte. Tot i això, aprofito aquestes línies per refermar que aquest és el meu objectiu i que valoro el suport que em ratifiques, per tal d’aconseguir-ho.
Respecte a les propostes que realitzes, vull fer-te algunes consideracions:
1. El procés a seguir de la llei no és ja d’una decisió de govern, doncs com saps s’ha iniciat el tràmit parlamentari. Per tant, tal com ja vam comentar ahir a la Junta de Portaveus, el que cal és fer un seguiment de quin és l’estat de la seva tramitació. És a partir dels escenaris que es plantegin, que cal establir les estratègies que corresponguin a cada moment, tenint molt en compte que la funció dels partits és molt important i que les decisions corresponen al Parlament de Catalunya.
2. El paper que ha jugat fins aquest moment la societat civil ha estat molt important i per això continuarem reclamant que es responguin les al•legacions que es van presentar. La ciutadania de Tarragona espera de nosaltres que continuem mantenint la unitat d’acció en els objectius marcats, una qüestió en la qual agraeixo l’esforç que estàs fent com a portaveu municipal.
3. No renunciem al nom de la vegueria, ni a que quedi recollit el nom de Tarragona com a capital. Possiblement ens interessi també que altres punts del projecte tinguin un altre redactat. Però ara, superat el tràmit de govern, ens correspon treballar i assumir la nostra responsabilitat als polítics, comptant amb la societat civil, comptant amb les entitats, mantenint el nostre compromís i informant-les de les nostres decisions. Hem de mantenir amb elles un diàleg fluid.
4. Crec que ara no és convenient tenir els ciutadans al carrer. És l’hora del Parlament. És l’hora de buscar complicitats al nostre propi territori. És l’hora de fer que els grups parlamentaris assumeixin el nostre dret i la nostra raó. I, en aquest sentit, no podem oblidar que els màxims dirigents d’alguns partits no s’han pronunciat encara sobre aquest tema, ni han dit quin seria el seu vot al Parlament respecte el nom de la vegueria i el nom de la capital. I això és important, perquè ara, en seu parlamentària, aquest vot té un gran valor.
5. Tenim raons suficients per convèncer amb fermesa però també amb serenitat del nostre posicionament irrenunciable i guanyar suports amb consens, que ens ajudin a assolir els objectius que tenim. I el vostre, i nostre, rol com a partits és determinant, treballant i no fent posicionaments resistencialistes. Tots sabem que aquesta és una qüestió molt sensible que permet encendre fàcilment reaccions numantines o actituds obertament bel•ligerants. Si algú ho afavorís, seria fatal, perquè perdríem consensos territorials que abans he esmentat i que ens són molt necessaris. A ningú li agrada entrar en batalles que considera alienes.
6. La devolució de la llei no és la panacea que resolgui el problema. Estarem tota la vida discutint capitalitat i vegueria? No és el moment, ara, de deixar-ho definitivament tancat i resolt per a les generacions futures? Sincerament, crec que ni la ciutat ni el territori no es poden permetre el luxe d’estar discutint permanentment el tema. I crec que, en aquests moments, Tarragona té fortalesa suficient per a treure endavant el seu objectiu.
Per tot això, crec que la Junta de Portaveus és el lloc on hem de discutir i fixar estratègies, i no en cartes obertes. Tenim una responsabilitat com a governants i amb transparència però amb rigor i serenitat, tenim l’obligació de treballar i aconseguir l’objectiu al qual ens hem compromès.
Estic segur que tots treballarem prioritzant l’interès de Tarragona.
Rep una cordial salutació,
Josep Fèlix Ballesteros
Tarragona, 5 de febrer de 2010
